1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la pàgina
“Vagando a la aventura, llegó a la orilla de un caudaloso río. Nunca había visto un
río, ese brillante, sinuoso animal de cuerpo entero, que en alegre persecución,
atrapaba las cosas con su glú-glú [...] Al fin, cansado se sentó en la orilla, mientras
el río seguía contándole en retahíla las mejores historias del mundo, venidas des del
corazón de la tierra para ser entregadas por fin al insaciable mar ” (pàg. 16)
“Con un amplio semicírculo de luces centellantes y de brillantes brazos de agua
verde, la gran presa cerraba el remanso, inquietando la tranquila superficie con
giros , remolinos y rachas de floreante espuma, y apagaba todos los otros sonidos
con su solemne y suave remor” (pàg. 113)
“Salió a la superficie y trató de agarrarse a los juncos y carrizos que crecían al filo
Del agua, cerca de la orilla, pero la corriente era tan fuerte que se los arrancaba
de las manos.” (pàg 173)
2.-Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”.
Fa referència al capítol 7, quan van a buscar del fill de la nutria, la rata i el topo senten un so, que es el so de la flauta que fa un persona, meitat home, meitat animal, que representa ser el Déu Pan, aquest so sembla que droguen als nostres protagonistes. Això passa a una illa. Quan fa aquest so a través dels juncos arriba el so a les persones que ho necessiten, en aquest cas el va arriba als animals per ajudar-los a trobar al fill d ela nútria.
3.- Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer album del grup Pink Floyd
Syd Barrett, el líder del grup, li encantava aquest llibre, i va dedicar una cançó al llibre, i com que el títol va relacionat amb aquest capítol, doncs va decidir fer una cançó dedicada al llibre.
Tota la cançó parla del Déu Pan i la música celestial que escolten els dos animalets.
4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que te en el llibre.
“Inclinó la olla, y un glorioso chorro de caliente y rico estofado gorgoteó en el plato. Era indudablemente el más hermoso estofado del mundo, hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos y pavas reales y gallinas de Guinea y dos o tres cosas más” (pàg 166)
“- ¡ Aquí tienes un banquete! - observó la rata, mientras arreglaba la mesa.- ¡Sé de muchos animales que darían sus orejas por sentase a cenar con nosotros esta noche!
- No hay pan – se quejó el Topo dolorido-, ni mantequilla, ni...” (pàg 85)
En aquest llibre, quan els amics es reuneixen es per menjar, no fan una vida social amb la resta del poble, tot i que per moltes coses que descriu, tots són molts famosos.
Aquest llibres, és un llibre de solters, tots els amics són solters i no tenen dona ni fills, i ells queden per poder parlar i divertir-se.
Que mengin, fa que els protagonistes de la novel·la fa que siguin més reals.
Això fa que amb els àpats puguem veure la lleialtat i l’amistat entre ells, fan una vida molt casolana tot i no tenir família, els amics són la família en aquest llibre.
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
“Cuando al fin estuvieron bien secos, el tejón los llamó a la mesa, donde había estado ocupado preparando un refrigerio. Antes ya tenían mucha hambre, pero cuando por fin vieron la cena que se extendía ante ellos, tuvieron que decidir dónde atacar primero, ya que todo era tan atractivo, dejando que las otras cosas lo esperasen amablemente hasta que pudieran prestarle atención”.
En aquesta imatge veiem al Teixó, la Rata i el Topo; que estan a casa el Teixó, que han anat a visitar.
El Topo s’escapa a veure el Teixó perquè n’ha sentit a parlar i ell té gran admiració i s’escapa per anar a veure-ho, quan se’n adona la Rata d’aigua marxa a buscar-la, arriben a casa del Teixó amb moltes aventures, comença a nevar i quan arriben a casa del Teixó estan tots mullats i els hi dóna un batí a cadascú i els hi dóna abric.
A la nit, fan una gran menjar, com he dit abans, el menjar significa molt, vol dir amistat i lleialtat. Fan un gran sopar i veuen molt.
Aquí es quan comencem a veure que el Topo té una gran intel·ligència, tot i que moltes vegades la rata la vol fer passar per poc llesta.
Tot el menjar estava per tota la casa, perquè el tenia guardat per a l’hivern.
“Vagando a la aventura, llegó a la orilla de un caudaloso río. Nunca había visto un
río, ese brillante, sinuoso animal de cuerpo entero, que en alegre persecución,
atrapaba las cosas con su glú-glú [...] Al fin, cansado se sentó en la orilla, mientras
el río seguía contándole en retahíla las mejores historias del mundo, venidas des del
corazón de la tierra para ser entregadas por fin al insaciable mar ” (pàg. 16)
“Con un amplio semicírculo de luces centellantes y de brillantes brazos de agua
verde, la gran presa cerraba el remanso, inquietando la tranquila superficie con
giros , remolinos y rachas de floreante espuma, y apagaba todos los otros sonidos
con su solemne y suave remor” (pàg. 113)
“Salió a la superficie y trató de agarrarse a los juncos y carrizos que crecían al filo
Del agua, cerca de la orilla, pero la corriente era tan fuerte que se los arrancaba
de las manos.” (pàg 173)
2.-Justifica en 5 ratlles per que aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”.
Fa referència al capítol 7, quan van a buscar del fill de la nutria, la rata i el topo senten un so, que es el so de la flauta que fa un persona, meitat home, meitat animal, que representa ser el Déu Pan, aquest so sembla que droguen als nostres protagonistes. Això passa a una illa. Quan fa aquest so a través dels juncos arriba el so a les persones que ho necessiten, en aquest cas el va arriba als animals per ajudar-los a trobar al fill d ela nútria.
3.- Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer album del grup Pink Floyd
Syd Barrett, el líder del grup, li encantava aquest llibre, i va dedicar una cançó al llibre, i com que el títol va relacionat amb aquest capítol, doncs va decidir fer una cançó dedicada al llibre.
Tota la cançó parla del Déu Pan i la música celestial que escolten els dos animalets.
4.- Transcriu dues situacions en que els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que te en el llibre.
“Inclinó la olla, y un glorioso chorro de caliente y rico estofado gorgoteó en el plato. Era indudablemente el más hermoso estofado del mundo, hecho con perdices, faisanes, pollos, liebres, conejos y pavas reales y gallinas de Guinea y dos o tres cosas más” (pàg 166)
“- ¡ Aquí tienes un banquete! - observó la rata, mientras arreglaba la mesa.- ¡Sé de muchos animales que darían sus orejas por sentase a cenar con nosotros esta noche!
- No hay pan – se quejó el Topo dolorido-, ni mantequilla, ni...” (pàg 85)
En aquest llibre, quan els amics es reuneixen es per menjar, no fan una vida social amb la resta del poble, tot i que per moltes coses que descriu, tots són molts famosos.
Aquest llibres, és un llibre de solters, tots els amics són solters i no tenen dona ni fills, i ells queden per poder parlar i divertir-se.
Que mengin, fa que els protagonistes de la novel·la fa que siguin més reals.
Això fa que amb els àpats puguem veure la lleialtat i l’amistat entre ells, fan una vida molt casolana tot i no tenir família, els amics són la família en aquest llibre.
5. Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.
“Cuando al fin estuvieron bien secos, el tejón los llamó a la mesa, donde había estado ocupado preparando un refrigerio. Antes ya tenían mucha hambre, pero cuando por fin vieron la cena que se extendía ante ellos, tuvieron que decidir dónde atacar primero, ya que todo era tan atractivo, dejando que las otras cosas lo esperasen amablemente hasta que pudieran prestarle atención”.
En aquesta imatge veiem al Teixó, la Rata i el Topo; que estan a casa el Teixó, que han anat a visitar.
El Topo s’escapa a veure el Teixó perquè n’ha sentit a parlar i ell té gran admiració i s’escapa per anar a veure-ho, quan se’n adona la Rata d’aigua marxa a buscar-la, arriben a casa del Teixó amb moltes aventures, comença a nevar i quan arriben a casa del Teixó estan tots mullats i els hi dóna un batí a cadascú i els hi dóna abric.
A la nit, fan una gran menjar, com he dit abans, el menjar significa molt, vol dir amistat i lleialtat. Fan un gran sopar i veuen molt.
Aquí es quan comencem a veure que el Topo té una gran intel·ligència, tot i que moltes vegades la rata la vol fer passar per poc llesta.
Tot el menjar estava per tota la casa, perquè el tenia guardat per a l’hivern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario