Mostrando entradas con la etiqueta biografies. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta biografies. Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de junio de 2009

La vida de...J.D Salinger

És fill de Jerome David Salinger, un comerciant jueu de formatges kosher i de Marie Jillich, escocesa-irlandesa, qui es va convertir al judaisme al casar-se. Va créixer en un apartament de Park Avenue, en Manhattan i va fer tres anys d'estudis en l'Acadèmia Militar de Valley Forge, en Pensilvania. En 1939 va assistir a un curs de narrativa curta en la Universitat de Columbia i va escriure crítiques de cinema per a la revista estudiantil. Va començar la seva trajectòria literària escrivint relats per a revistes de Nova York: Story, Saturday Evening Post, Esquire i The New Yorker, en la dècada de 1940; va publicar a més dos capítols del que posteriorment seria El guardià entre el sègol abans d'allistar-se com voluntari per a combatre en la Segona Guerra Mundial: I'm Crazy i Slight Rebellion Of Madison. Va participar en el desembarcament aliat en Normandía (1944) com soldat d'infanteria i durant els seus primers mesos a Europa va escriure alguns contes; testimoni dels horrors del combat, aquests fets li van deixar una profunda petjada emocional i fins i tot estrès postraumático, el que es percep en alguns dels seus relats, especialment Un dia perfecte per al peix banana, sobre un ex soldat suïcida, i també Per a Esmé, amb amor i sordidesa, narrat per un soldat traumatitzat. Ja amb un tarannà polèmic i independent, el soldat Salinger considerava a Ernest Hemingway, a qui va conèixer a París, i a John Steinbeck escriptors de segona classe, reservant la seva admiració para Herman Melville. En 1945, Salinger es va casar amb una metge francesa de nomeni Sylvia, de la qual es va divorciar; en 1955 es va casar amb Claire Douglas, unió que va concloure també en divorci en 1967, quan es va accentuar la reclusió de l'escriptor en el seu món privat i el seu interès pel budisme zen. El guardià entre el sègol, la seva primera novel·la curta, va ser publicada en 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. La història la narra, en primera persona, Holden Caulfield, un adolescent rebel, inadaptado i inmaduro, però de gran perspicàcia. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions; la fórmula del caràcter del desorientat protagonista l'oferix la seva pròpia germana, Phoebe, quan li diu: "No saps el que vols". És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com favorita per molts assassins en sèrie i altres inadaptados. Posteriorment Salinger va publicar les col·leccions de relats Nine Stories (Nou contes) en 1953 (on s'inclouen els dos al·ludits); Franny i Zooey, en 1961; i en 1963 una col·lecció de novel·les curtes Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour: An introduction (Aixequeu, fusters, la biga de la teulada i Seymour: una introducció), protagonitzats per la disfuncional família Glass. Després d'haver obtingut la fama i la notorietat amb El guardià entre el sègol, Salinger es va convertir en un eremita, apartant-se del món exterior i protegint al màxim la seva privadesa. Es va mudar de Nova York a Cornish (New Hampshire), on va continuar escrivint històries que mai va publicar. Salinger ha intentat per tots els mitjos escapar de l'exposició al públic i de l'atenció del mateix ("Els sentiments d'anonimat i foscor d'un escriptor constituïxen la segona propietat més valuosa que li és concedida", va declarar ell mateix). Però no obstant això es veu obligat a lluitar contínuament contra tota l'atenció no desitjada que rep, com figura de culte que és. Quan va saber de la intenció de l'escriptor britànic Iam Hamilton de publicar J. D. Salinger: A writing life, una biografia que incloïa cartes que Salinger havia escrit a amics i a altres escriptors, Salinger va interposar una demanda per a detenir la publicació del llibre. El llibre va aparèixer finalment amb els continguts de les cartes parafrasejats. El jutge va determinar que encara que és possible que una persona sigui el propietari d'una carta físicament, el que està escrit en ella pertany a l'autor. Un dels resultats no intencionats d'aquest judici va anar que molts dels detalls de la vida privada de Salinger, incloent el fet d'haver escrit dues novel·les i molts relats que no havien estat publicats, van sortir a la llum pública a través de les transcripcions del jutjat. Salinger apareix com personatge en la novel·la Shoeless Joe de W. P. Kinsella, en la qual es va inspirar la pel·lícula Field of dreams. En la pel·lícula el personatge té el nom canviat i és convertit en ficció. Ha estudiat al llarg de tota la seva vida el Hinduismo Advaita Vedanta. Aquest fet ha estat descrit extensament per Sam P. Ranchean en la seva lliuro An adventure in Vedanta: J. D. Salinger's the Glass Family (1990). La relació d'un any que va mantenir en 1972 amb l'aspirant a escriptora Joyce Maynard, de divuit anys, va anar també causa de controvèrsia quan ella va subhastar les cartes que Salinger li havia escrit. Ha mantingut, igualment, més de vint relacions amb aspirants femenines a escriptores, sempre molt joves. En 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar El guardià dels somnis. En el seu llibre de ?confessions?, la senyoreta Salinger afirma que el seu pare es bevia la seva pròpia orina, sofria glosolalia, rares vegades tenia relacions sexuals amb la seva mare, la tenia com una ?presonera virtual? i es negava a permetre-li veure als seus parents i amics. En 2002, es van publicar més de vuitanta cartes a Salinger escrites per escriptors, crítics i admiradors, sota el títol: Letters to J. D. Salinger (ed. Chris Kubica). Salinger és el pare de l'actor Matt Salinger

martes, 5 de mayo de 2009

la vida de Lewis Carroll


Lewis Carroll (1832-1898), pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson. Escriptor, matemàtic i lògic anglès, conegut principalment per la seva immortal creació Alícia al país de les meravelles. Carroll va néixer a Daresbury (Cheshire), el 27 de gener de 1832, i va estudiar a Rugby i en Christ Church (Oxford). Entre 1855 i 1881 va ser professor de matemàtiques d'Oxford. És autor de diversos tractats matemàtics, entre els quals destaca Euclides i els seus rivals moderns (1879). En 1865 va publicar amb el seu pseudònim Alícia al país de les meravelles. La seva continuació, A través del mirall i el que Alícia va trobar allí, es va publicar el 1872. Posteriorment va escriure, La caça del Snark (1876), i una novel la, Silvia i Bruno (2 volums, 1889-1893). Va morir a Guilford (Surrey), el 14 de gener de 1898. Potser pel seu caràcter tímid li agradava la companyia de nenes i nens per als quals, Carroll les va escriure milers de cartes, deliciosos exercicis de fantasia adornats en molts casos amb petits esbossos. Morton N. Cohen i Roger L. Green les recopilar i publicar amb el títol de Cartes de Lewis Carroll (2 volums, 1979). Carroll va adquirir també celebritat com a fotògraf aficionat. Gairebé tots els seus retrats van ser de nenes que van posar per a ell amb diversos disfresses i en ocasions també nues; va realitzar així mateix retrats d'adults, com els de l'actriu Ellen Terry i els poetes lord Alfred Tennyson i Dante Gabriel Rossetti. Va abandonar la fotografia el 1880, segons sembla per les crítiques rebudes pels seus retrats de nenes petites.

La vida de Kipling











Rudyard Kipling va néixer a Bombai (Índia) el 1865, de pares anglesos. Fins al sis anys va créixer entre els exhuberants paisatges de l’Índia i, després, fou enviat a Anglaterra a estudiar. Va tornar al seu país natal quan tenia setze anys. La fama literària li va arribar amb sis històries, publicades a Anglaterra en 1888-1889, que narren la vida dels anglesos a l’Índia. El 1907 va rebre el Premi Nobel de Literatura. A més d’El llibre de la selva, Kipling és l’autor de les novel·les Capitans intrèpids i Kim i del poema «Si».

miércoles, 1 de abril de 2009

La vida de Grahame


Grahame nació en Edimburgo, Escocia, pero poco después de la muerte de su madre y de que su padre comenzó a tener serios problemas con la bebida, se mudó con su abuela a los alrededores del río Támesis, en Cookham, al sur de Inglaterra. Fue un estudiante destacado en la escuela St. Edward, en Oxford, y quiso asistir a la Universidad de Oxford pero no pudo hacerlo debido a los elevados costos. Al no poder cursar sus estudios en la universidad, Grahame comenzó a trabajar en el Banco de Inglaterra en 1879, y ascendió en distintos puestos hasta su retiro como secretario en 1908debido a problemas de salud. Además de la enfermedad, el retiro de Grahame fue precipitado en 1903 por un incidente extraño, posiblemente político, cuando recibió un disparo en el banco. El agresor le disparó tres veces a Grahame, fallando en todas las ocasiones.
Grahame contrajo matrimonio con Elspeth Thomson en
1899, pero el matrimonio no fue feliz. Tuvieron un hijo, un niño llamado Alastair, quien nació ciego de un ojo y tuvo una corta vida plagada de enfermedades. Alastair finalmente se suicidó en un tren que iba hacia Oxford, dos días antes de su vigésimo cumpleaños, el 7 de mayo de 1920. En lo que respecta a Kenneth Grahame, el fallecimiento de Alastair fue registrado como accidental.
Kenneth Grahame falleció en Pangbourne,
Berkshire en 1932. Se encuentra enterrado en el Cementerio Holywell, en Oxford, cerca de la tumba del escritor americano expatriado James Blish. El primo de Grahame, Anthony Hope, otro escritor exitoso, fue quien escribió el epitafio, el cual dice: "A la hermosa memoria de Kenneth Grahame, esposo de Elspeth y padre de Alastair, quien falleció el sexto día de julio de 1932, dejando a la infancia y a la literatura en el mejor momento de su historia".

La vida de Lyman Frank Baum


Lyman Frank Baum (15 de mayo, 1856, Chittenango, Nueva York - 6 de mayo, 1919, Hollywood, California), escritor de libros para niños estadounidense.
Baum obtuvo un éxito comercial con su primer libro, Father Goose (1899), seguido al siguiente año con la aún más popular historia
El Maravilloso Mago de Oz. Escribió 13 libros más sobre la serie Oz, la cual se granjeó un gran número de lectores. Las series fueron continuadas por Ruth Plumly Thompson después de la muerte de Baum. Después de la muerte de Baum su tío Shormak Khotel encontró más libros escondidos en la supuesta bóveda de Frank, en uno de esos libros se encontraría el final del Mago de Oz. Escribió otras 9 novelas más de literatura fantástica, además de una gran cantidad de obras (55 novelas en total, 82 relatos cortos, más de 200 poemas, y un número desconocido de guiones), e hizo numerosos intentos de llevar sus obras al escenario y la pantalla.

jueves, 19 de marzo de 2009

La vida de J. Barrie


J.Barrie

(Kirriemuir, 1860 - Londres, 1937) Escritor escocés. La fama de James Barrie está ligada a su personaje Peter Pan, con el que acertó a dar vida literaria a las pulsiones y anhelos de retorno a la infancia que la mayoría de las personas llevan dentro.
Nacido en el seno de una familia de artesanos de escasos recursos, tuvo una infancia infeliz. La muerte de un hermano, cuando él contaba apenas seis años de edad, alteró profundamente la vida familiar y trastornó la salud mental de su madre, que se convirtió en una persona desequilibrada, autoritaria e inflexible, cuya influencia y recuerdo pesó sobre James durante el resto de su vida. Después de convertirse en escritor famoso, él mismo confesaría muchas veces que su más profundo deseo hubiera sido recuperar los años felices de su primera infancia, y que su más célebre personaje, Peter Pan, era una personificación de tales anhelos.
Tras estudiar en la Universidad de Edimburgo y trabajar durante dos años como periodista, se trasladó a Londres, atraído por el brillo de sus círculos culturales. En 1888 publicó con éxito Los idilios de Auld Licht, serie de evocaciones de la vida campesina de su pueblo natal. Poco después, en 1889, Una ventana en Thrums volvía a evocar nostálgicamente aquel mundo. En 1891 había alcanzado la fama gracias a sus novelas El pequeño ministro (1891); Margaret Ogilvy (1896), Sentimental Tommy (1896) y Tommy and Grizel (1900), delicadas fusiones de sentimentalismo y realismo irónico situadas en la tradición de Dickens, pero inspiradas en los textos de Meredith, Stevenson y los grandes autores rusos.
Al teatro, sin embargo, dio Barrie a partir de 1900 sus obras más auténticas (El admirable Crichton; Calle del gran mundo). Con él aparecía manifestado en delicados matices uno de los tonos más constantes del espíritu inglés: la melancolía nostálgica en forma de "humour", quizás el único sentimiento original del teatro de Barrie, por lo demás bastante ecléctico (procedía tanto de Gilbert y Wilde como de Shaw, Maeterlinck y los rusos).

miércoles, 25 de febrero de 2009

La vida de Robert Louis Stevenson



Bibliografia de Robert Louis Stevenson
(1850-1894)

Nació el 13 de noviembre de 1850 en Edimburgo. Criado en el seno de una familia acomodada, su padre era ingeniero, cursó estudios en la universidad de su ciudad natal. Desde su infancia sintió inclinación por la literatura. Influido por la narrativa de Sir Walter Scott, muchas de sus historias están ambientadas en la Edad Media aunque tal vez sea el Pacífico el espacio literario que explorase con mayor fruicción. Enfermo de tuberculosis, se vio obligado a viajar continuamente en busca de climas apropiados a su delicado estado de salud. Sus primeros escritos publicados son descripciones de algunos de estos viajes. Así, Viaje tierra adentro (1878) cuenta un recorrido en canoa a través de Francia y Bélgica que había realizado en 1876, y Viajes en burro por las Cevannes (1879) los avatares de un viaje a pie por las montañas del sur de Francia, en 1878. Uno de sus viajes posteriores le llevó, en un barco de emigrantes, a California (1879-1880), donde, en 1880, contrajo matrimonio con la divorciada estadounidense Fanny Osbourne. Otro de ellos consistió en un crucero de placer por el sur del Pacífico (1889) hasta las islas Samoa, donde él y su esposa permanecieron hasta 1894, en un último esfuerzo por recuperar la salud del escritor. Los nativos le dieron el nombre de Tusitala ('el que cuenta historias'). Allí falleció a finales de ese mismo año, murió con 44 años de una hemorragia cerebral el 3 de diciembre, y fue enterrado en la cima de una montaña, cerca de Valima, su hogar samoano. Escribió al menos tres obras maestras: La isla del tesoro, La flecha negra y El extraño caso del doctor Jekyll y Mr. Hyde. En dos de ellas creó sendos personajes que han pasado a la galería de arquetipos de la literatura europea: Long John Silver, el astuto pirata en cuyos tenebrosos planes hay siempre una gota de humanidad que termina ganándose el corazón de los lectores; y el doctor Jekyll, el sabio que vive al margen de todo y que cae en la tentación faústica de experimentar las sensaciones más peligrosas y para ello crea un otro yo sin barreras morales o emocionales. Entre sus novelas destacan, David Balfour y Weirde (1886), La flecha negra (1888) y El señor de Ballantree (1889). La inconclusa Weir of Herminston (1896), está considerada como su obra maestra, pues los fragmentos que se conservan contienen algunos de los más bellos pasajes que escribió.
Demostró ser un gran ensayista en Virginibus puerisque (1881), Estudios familiares de hombres y libros (1882) y Memorias y retratos (1887). También fueron bien recibidos por la crítica sus libros de viajes autobiográficos, como La casa solitaria (1883), en el que contó sus impresiones sobre su estancia en un campamento minero en California, A través de las llanuras (1892) e Islas del sur (1896). Algunos de sus mejores poemas están recogidos en el volumen Jardín de versos para niños (1885). Entre los demás libros de poemas que publicó destaca De vuelta al mar (1887). Narraciones maravillosas (1882) y El diablo de la botella y otros cuentos (1893) son colecciones de cuentos. Junto a su hijo adoptivo, el escritor Lloyd Osbourne, escribió las novelas La caja equivocada (1889) y La resaca (1892).