Objectes

Aquí trobem objectes que representen la novel·la el Vigilant en el Camp de Sègol.

mapa Nova York

Aquí trobem un mapa de Nova York, que ens pot ajudar a anar seguint on va el nostre protagonista.

resum El vigilant en el camp de sègol

Aquest llibre narra dos dies molt llargs de Holden Cauldfield, el protagonista de la novel·la, la seva fugida és a Nova York. Marxa del món dels adults, un món de rebutja, intenta protegir la seva infantesa, un territori que ja no és el seu.

Holden Cauldfield sap que sestà fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra linevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...Amb El vigilant en el camp de sègol , J. D. Salinger va escriure la que ha estat considerada la gran novel·la americana. Certament, aquest és un títol ja clàssic de la literatura nord-americana i, de fet, de la literatura occidental contemporània.

La vida de...J.D Salinger

És fill de Jerome David Salinger, un comerciant jueu de formatges kosher i de Marie Jillich, escocesa-irlandesa, qui es va convertir al judaisme al casar-se. Va créixer en un apartament de Park Avenue, en Manhattan i va fer tres anys d'estudis en l'Acadèmia Militar de Valley Forge, en Pensilvania. En 1939 va assistir a un curs de narrativa curta en la Universitat de Columbia i va escriure crítiques de cinema per a la revista estudiantil. Va començar la seva trajectòria literària escrivint relats per a revistes de Nova York: Story, Saturday Evening Post, Esquire i The New Yorker, en la dècada de 1940; va publicar a més dos capítols del que posteriorment seria El guardià entre el sègol abans d'allistar-se com voluntari per a combatre en la Segona Guerra Mundial: I'm Crazy i Slight Rebellion Of Madison. Va participar en el desembarcament aliat en Normandía (1944) com soldat d'infanteria i durant els seus primers mesos a Europa va escriure alguns contes; testimoni dels horrors del combat, aquests fets li van deixar una profunda petjada emocional i fins i tot estrès postraumático, el que es percep en alguns dels seus relats, especialment Un dia perfecte per al peix banana, sobre un ex soldat suïcida, i també Per a Esmé, amb amor i sordidesa, narrat per un soldat traumatitzat. Ja amb un tarannà polèmic i independent, el soldat Salinger considerava a Ernest Hemingway, a qui va conèixer a París, i a John Steinbeck escriptors de segona classe, reservant la seva admiració para Herman Melville. En 1945, Salinger es va casar amb una metge francesa de nomeni Sylvia, de la qual es va divorciar; en 1955 es va casar amb Claire Douglas, unió que va concloure també en divorci en 1967, quan es va accentuar la reclusió de l'escriptor en el seu món privat i el seu interès pel budisme zen. El guardià entre el sègol, la seva primera novel·la curta, va ser publicada en 1951 i es va fer molt popular entre els crítics i joves. La història la narra, en primera persona, Holden Caulfield, un adolescent rebel, inadaptado i inmaduro, però de gran perspicàcia. Es diu de la novel·la que és l'única que ha sabut captar el que és l'adolescència amb totes les seves contradiccions; la fórmula del caràcter del desorientat protagonista l'oferix la seva pròpia germana, Phoebe, quan li diu: "No saps el que vols". És, d'altra banda, una novel·la que ha estat curiosament citada com favorita per molts assassins en sèrie i altres inadaptados. Posteriorment Salinger va publicar les col·leccions de relats Nine Stories (Nou contes) en 1953 (on s'inclouen els dos al·ludits); Franny i Zooey, en 1961; i en 1963 una col·lecció de novel·les curtes Raise High the Roof Beam, Carpenters and Seymour: An introduction (Aixequeu, fusters, la biga de la teulada i Seymour: una introducció), protagonitzats per la disfuncional família Glass. Després d'haver obtingut la fama i la notorietat amb El guardià entre el sègol, Salinger es va convertir en un eremita, apartant-se del món exterior i protegint al màxim la seva privadesa. Es va mudar de Nova York a Cornish (New Hampshire), on va continuar escrivint històries que mai va publicar. Salinger ha intentat per tots els mitjos escapar de l'exposició al públic i de l'atenció del mateix ("Els sentiments d'anonimat i foscor d'un escriptor constituïxen la segona propietat més valuosa que li és concedida", va declarar ell mateix). Però no obstant això es veu obligat a lluitar contínuament contra tota l'atenció no desitjada que rep, com figura de culte que és. Quan va saber de la intenció de l'escriptor britànic Iam Hamilton de publicar J. D. Salinger: A writing life, una biografia que incloïa cartes que Salinger havia escrit a amics i a altres escriptors, Salinger va interposar una demanda per a detenir la publicació del llibre. El llibre va aparèixer finalment amb els continguts de les cartes parafrasejats. El jutge va determinar que encara que és possible que una persona sigui el propietari d'una carta físicament, el que està escrit en ella pertany a l'autor. Un dels resultats no intencionats d'aquest judici va anar que molts dels detalls de la vida privada de Salinger, incloent el fet d'haver escrit dues novel·les i molts relats que no havien estat publicats, van sortir a la llum pública a través de les transcripcions del jutjat. Salinger apareix com personatge en la novel·la Shoeless Joe de W. P. Kinsella, en la qual es va inspirar la pel·lícula Field of dreams. En la pel·lícula el personatge té el nom canviat i és convertit en ficció. Ha estudiat al llarg de tota la seva vida el Hinduismo Advaita Vedanta. Aquest fet ha estat descrit extensament per Sam P. Ranchean en la seva lliuro An adventure in Vedanta: J. D. Salinger's the Glass Family (1990). La relació d'un any que va mantenir en 1972 amb l'aspirant a escriptora Joyce Maynard, de divuit anys, va anar també causa de controvèrsia quan ella va subhastar les cartes que Salinger li havia escrit. Ha mantingut, igualment, més de vint relacions amb aspirants femenines a escriptores, sempre molt joves. En 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar El guardià dels somnis. En el seu llibre de ?confessions?, la senyoreta Salinger afirma que el seu pare es bevia la seva pròpia orina, sofria glosolalia, rares vegades tenia relacions sexuals amb la seva mare, la tenia com una ?presonera virtual? i es negava a permetre-li veure als seus parents i amics. En 2002, es van publicar més de vuitanta cartes a Salinger escrites per escriptors, crítics i admiradors, sota el títol: Letters to J. D. Salinger (ed. Chris Kubica). Salinger és el pare de l'actor Matt Salinger

reflexions... El vigilant en el camp de sègol

Per acabar el curs, hem llegit un novel·la, per mi molt interessant, jo crec que m’ha servit molt per la meva formació com a futura mestra. M’ha agradat molt conèixer la reacció dels nens adolescents. Crec que llegint i conèixer com poden reaccionar els nens d’aquestes edats, és molt bo per a poder saber com actuar davant d’ells.

Una crítica que li poc treure a la novel·la són totes les paraulotes que fan servir al llibre. No m’agraden les paraulotes, però el que tinc clar, que segur que si el protagonista no digues aquestes paraules, el llibre no tindria el mateix sentit ni tindria la gracia que te el llibre.

En conclusió, m’ha agradat molt el llibre i segur que el recomanaré molt, però a adults, no trobo que sigui una novel·la per nens.

reflexions...Alícia al país de les meravelles

Trobem molts gats famosos, juntament amb el gat de l'Alícia, trobem el gat del Garfield, Shrek, Silvestre( el gat de Piolin), Tom, Salem (el gat de Sabrina la bruixa), Bola de neu (gat dels Simpson), los Aristogatos, Hello Kitty, Felix el Gato, Doraemon, el gato con botas, Azrael (gat dels Barrufets)...

el que podem veure amb aquesta llista, es que el gat, són un molts bons acompanyants dels nostres amics, protagonistes de les nostres series de televisió, llibres, novel·les, etc.

Jo no m'havia fixat mai que a quasi totes les noves o dibuixos animats, surtie un gat. També trobem gossos acompanyant als nostres amics i companys de les aventures infantils i juvenils.

la vida de Lewis Carroll

Lewis Carroll (1832-1898), pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson. Escriptor, matemàtic i lògic anglès, conegut principalment per la seva immortal creació Alícia al país de les meravelles. Carroll va néixer a Daresbury (Cheshire), el 27 de gener de 1832, i va estudiar a Rugby i en Christ Church (Oxford). Entre 1855 i 1881 va ser professor de matemàtiques d'Oxford. És autor de diversos tractats matemàtics, entre els quals destaca Euclides i els seus rivals moderns (1879). En 1865 va publicar amb el seu pseudònim Alícia al país de les meravelles. La seva continuació, A través del mirall i el que Alícia va trobar allí, es va publicar el 1872. Posteriorment va escriure, La caça del Snark (1876), i una novel la, Silvia i Bruno (2 volums, 1889-1893). Va morir a Guilford (Surrey), el 14 de gener de 1898. Potser pel seu caràcter tímid li agradava la companyia de nenes i nens per als quals, Carroll les va escriure milers de cartes, deliciosos exercicis de fantasia adornats en molts casos amb petits esbossos. Morton N. Cohen i Roger L. Green les recopilar i publicar amb el títol de Cartes de Lewis Carroll (2 volums, 1979). Carroll va adquirir també celebritat com a fotògraf aficionat. Gairebé tots els seus retrats van ser de nenes que van posar per a ell amb diversos disfresses i en ocasions també nues; va realitzar així mateix retrats d'adults, com els de l'actriu Ellen Terry i els poetes lord Alfred Tennyson i Dante Gabriel Rossetti. Va abandonar la fotografia el 1880, segons sembla per les crítiques rebudes pels seus retrats de nenes petites.