preguntes màgic d'oz

1. S’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats?
En aquesta obra, el que es veu sobretot, és la importància de l’amistat, es veu que aquests cinc personatges tenen molt bona amistat, i s’acompanyen en tota l’aventura, tot i que tenen la oportunitat de poder deixar la aventura i governar un país. També podem veure l’amistat que tenen perquè quan torna a Kansas, està trista per haver perdut els seus amics tant fidels.
La protagonista de la història, al principi de l’aventura, viu amb els seus tiets, i en cap moment es veu cap altra persona, però quan arriba a Oz, coneix a molta gent i coneix la amistat.
En aquest llibre, podem observar que ningú està content amb ell mateix, a tothom ens falta alguna cosa, segur que si preguntéssim a la classe i el mag d’Oz existís de veritat, tots demanaríem alguna coseta. Podem veure que l’Espantaocells busca un cervell, el llenyataire de llauna vol un cor, i el lleó vol coratge, que de fet ha de ser el més fort dels animals.
O sigui que els personatges busquen la carència que els hi falta, que en realment, no la necessiten. Per exemple: L’espantaocells és el més llest de tots i el que sempre troba solucions al llarg de les aventures.
Moltes vegades per poder creure’t que ets llest, amb sentiments, coratge,... t’ho ha de dir algú altre, com en aquest cas és el Màgic d’Oz.
Quan he llegit aquest llibre, he vist que realment s’ha de creure amb els amics, perquè són els que realment t’ajudaran, i que tots, encara que no ens ho creguem, tenim dins nostre amor, intel·ligència i coratge, i que mai hem deixar de creure’ns-ho.

2. Descriu les bruixes.
Les bruixes en aquesta novel·la, tenen molta importància, tenen el poder en tot moment i per finalitzar la història.
Primer de tot ens trobem la malvada bruixa de l’Est, que la descriu com una bruixa molt dolenta, terriblement dolenta, tenia a tothom esclavitzat des de feia molts anys als Mastegaires. Era molt poderosa i quasi invencible a causa de les màgiques sabates platejades.
- Era la malvada bruixa de l’Est, com ja t’he dit – contestà la petita dama-. Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i de dia. Ara són lliures, i a tu et deuen aquest favor. (pàg 19)

Però les sabates de plata ara són teves, i te les hauràs de posar. S’ajupí, agafà les dues sabates i, desprès d’espolsar-les, les va donar a la Dorothy. (pàg 21)

En el mateix moment de trobar a la malvada bruixa, coneixem a la bona bruixa del Nord. El seu poble l’estima, i el poble de l’Est també, això ens fa veure que és un bruixa bona, amable i que es preocupa per la gent que l’envolta. Dóna bones indicacions a la Dorothy per poder tornar a casa. No te tants poders com les bruixes dolentes. També per el que diu el llibre podem veure que és una dona gran i d’una estatura petita.

Quan a la petita dama, devia ser molt vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada. (pàg 17)

-No, però sóc amiga d’ells, tot i que visc a la terra del nord... Jo sóc la bruixa del nord (pàg 19)

La malvada bruixa de l’Oest, és una bruixa molt dolenta, té molta por a l’aigua i a la foscor. Podem veure perquè té por a l’aigua, és una de les formes per poder-la eliminar. La Dorothy li tira un cubell d’aigua a sobre i la elimina. Aquesta bruixa tenia esclavitzats als PArpellols, que treballen per ella i els tractava molt malament. Anaven vestits de color groc.

Ara bé: la malvada bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tan potent com un telescopi i podia veure-ho tot. (pàg 117)

De la mossegada no en sortí ni una gota de sang, perquè la Bruixa era tant dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys (pàg 127)

Això va fer enrabiar tant la Dorothy que, agafat la galleda d’aigua que tenia prop, la va mullar de cap a peus.
- Mira que has fet!- xisclà la bruixa - m’estic fonent. ...
- No ho sabies que l’aiguia em mataria?...
- D’aquí a pocs minuts quedaré completament fosa i el castell serà teu. (pàg 129)

Glinda, la bruixa bona del sud. És la més poderosa de les quatre bruixes, governa el país dels Capgrossos. És molt amable amb tothom.
És una noia aparentment jove, perquè té molts anys, és veu realment jove, perquè ha trobat la formula per quedar-se jove. Ajuda a la Dorothy a marxar cap a casa, li diu que solament ha d’utilitzar les sabates que porta als peus per anar a Kansas.

Portava un vestit completament blanc, però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena amb simpatia. (pàg 206)

Glinda la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics. (pàg 210)

3. Camí de les rajoles grogues i fes el mapa del país d’Oz.
El camí de les rajoles grogues, és un camí molt llarg, que porta fins a un país on els somnis es compleixen, és un lloc imaginari que el podem compara amb la illa del Peter Pan, cada nen/ a dins de la seva imaginació hi pot tenir coses molt diferents, uns hi tindran la illa de mai més, els altres el país d’Oz,... també ho podem compara amb el Peter Pan perquè té elements fantàstics i la Dorothy com la Wendy, fa un viatge i tornen a casa, i això per elles és una transformació, és un canvi.
Tot comença quan a la Dorothy l’agafa un cicló i la porta molt lluny de casa, que no sap com tornar. La casa de la Dorothy cau a sobre la bruixa malvada de l’est, cau al país dels Mastegaires. Aquí hi ha una comparació amb el paisatge de Kansas amb el que veu, el país dels Mastegaires és de molts colors i de colors vius... Al matar a la bruixa dolenta, coneix a la bruixa bona del nord que li diu que les sabates platejades de la bruixa són seves. També li explica com ho pot fer per poder tornar a Kansas. Li diu que ha de seguir el camí de rajoles grogues que la portà a la ciutat de les Maragdes, allí hi trobarà el gran Mag d’Oz.
Començant el camí, comencen les aventures i coneix als seus grans amics: l’espantaocells, el llenyataire de llauna i el lleó poruc. Amb ells passa grans aventures i gracies a ells arriba a la ciutat de les maragdes. Allí s’acaben les rajoles grogues, però les aventures no han acabat, quan arriben a veure el gran mag, els hi diu que els hi donarà els seus desitjos si maten a la malvada bruixa de l’oest, que viu al país del Parpellols. Entre aventures, arriben a l’oest, i la malvada bruixa li pren una sabata de plata a la Dorothy, i ella s’enrabia tant que li tira una galleda d’aigua i la bruixa amb l’aigua es fon. Així van fer front a la malvada bruixa i van tornar al país de les maragdes, a buscar el que era el seu tresor (la intel·ligència, el coratge, l’amor i poder tornar a casa).
A la que arriben a Oz, veuen que el gran Mag és un farsant, tot i que els hi dóna el ser tresor i ells estan content. Però a la Dorothy li dóna un globus perquè torni a Kansas, però te problemes i van a buscar a la bruixa bona del sud, a la Glinda, que és la bruixa dels Capgrossos, que tot és de color vermell.
Per fi Glinda li diu com tornar a Kansas, amb les sabates platejades de la bruixa malvada de l’Est.
Cada personatge s’en va a governar a un d’aquest països que hem viatjat.
O sigui que el camí per mi significa les aventures i la maduració de cadascú. Serveix per donar-se compte de que un val per alguna cosa, encara que es pensi que no.
També és que cadascú dins de la seva imaginació és diferent, cada nen madura de manera diferent, i cada nen/a necessita imaginar-se coses molt diverses. Tots quan hem sigut petits, hem tingut unes fantasies i amics que són animals i parles, o qualsevol objecte que per nosaltres es valuós.
A la vida vas seguint sempre un camí de rajoles grogues, tot i que moltes vegades s’acaba i has de continuar tu sol, a mi em recorda quan ets petit i vas a l’escola, saps que fins als 16 anys has d’anar-hi obligatòriament, i allí passes moltes aventures que les has de solucionar tu solet, i quan arribes al batxiller, has de continuar tu sol i triar el camí que tu creguis que es més convenient per a tu. Sempre tens als amics i a la família que t’ajuden a decidir, però la resposta final sempre la tens tu.