Hola aventurers!
tinc una petita reflexió sobre el Peter Pan. És un llibre que m'ha agradat molt, i el recomano a tothom, és un llibre et treu les preocupacions dels cos, per això crec que m'ha agradat tant. Deixes volar la teva imaginació i tothom crec que som un Peter Pan, en alguns moments de la nostra vida, ens agrada despreocupar-nos de tot i que tot sigui tant fàcil com marxar a la Illa de Mai Mes i que ningú et recordi les normes.
Però com que sempre hi ha un però... el meu però és que Peter Pan, jo el tenia com un ídol, però en aquest llibre m’he la mostrat com un autèntic matxista i molt egoista, sempre pensa en ell.
Jo crec que al cap i a la fi ell també vol una mare i un pare. Jo crec que la Wendy la veia com la seva mare, i al cap hi ha la fi al Capità Garfi el veia com el seu pare
tinc una petita reflexió sobre el Peter Pan. És un llibre que m'ha agradat molt, i el recomano a tothom, és un llibre et treu les preocupacions dels cos, per això crec que m'ha agradat tant. Deixes volar la teva imaginació i tothom crec que som un Peter Pan, en alguns moments de la nostra vida, ens agrada despreocupar-nos de tot i que tot sigui tant fàcil com marxar a la Illa de Mai Mes i que ningú et recordi les normes.
Però com que sempre hi ha un però... el meu però és que Peter Pan, jo el tenia com un ídol, però en aquest llibre m’he la mostrat com un autèntic matxista i molt egoista, sempre pensa en ell.
Jo crec que al cap i a la fi ell també vol una mare i un pare. Jo crec que la Wendy la veia com la seva mare, i al cap hi ha la fi al Capità Garfi el veia com el seu pare
No hay comentarios:
Publicar un comentario